La casa de les belles adormides. (llibre)

Un llibre revelador i, segurament, inoblidable no tan per la seva excel·lència, que la te, sinó pel seu argument corprenedor que d’una manera baga i explícita ens porta a una societat i un món del tot deshumanitzat en la pell d’un home gran, un ancià com ell mateix es defineix, que freqüenta una casa on se li brinda la possibilitat tant a ell com a d’altres exclusius ancians de dormir al costat de cossos joves i verges amb una única condició: no sobrepassar els límits.
Es produeix un estrany i fins i tot embriagador intercanvi de sensacions entre un cos inanimat, el de la dona o noia sedada, i el de l’home que ha deixat de ser home i que, encara que volgués fer servir la seva masculinitat ja no pot. El protagonista s’allita amb diferents noies i amb elles rep els records d’amors passats i de relacions tortuoses. D’elles només es pot descriure el seu físic. No parlen, no escolten, no senten. No són res ni ningú. Només un cos que dorm al costat d’un altre cos.
Fa estremir la claredat en la manca de sentiments per part dels dos protagonistes, l’ancià que reclama uns serveis i la dona que regenta la casa de les belles adormides. No tracten amb persones, tracten amb mercaderia, la mercaderia que representa ser jove i la mercaderia que representa ser un ancià. En definitiva, la mercaderia humana.